dilluns, 1 de juny del 2009

asclar / ascla

asclar

Definició: Trencar a bocins una cosa sòlida, fer-ne ascles (Cat., Val.); cast. astillar [DCVB].

Etimologia: Format damunt ascla, del llatí vulgar *ascla, originàriament *astŭla, variant d' astĕlla (per canvi de sufix diminutiu), mateix significat [DCVB].

Nota: Segons Manel Riera i Riera, La llengua catalana a Andorra, p. 130, asclar és "partir un tió en 2, 3 o 4 parts -ascles-, normalment mitjançant un tascó i una massa o amb l'escoda" o "esquerdar una paret".

Exemple: L'altre dia vam anar a una festa d'aniversari d'un amic del meu fill Nahum [parla el vistaire Gálvez], a la Seu d'Urgell. Trencaven l'olla. Quan van esberlar una olla sense acabar-la de trencar del tot una espectadora va dir "ja l'han asclada!"

ascla

Definició: Estella grossa de fusta o d'altra matèria sòlida (Cat., Val.); cast. astilla.

Locucions:
a) Esser de mala ascla: esser home de males idees o de mala intenció (Castelló). b) Bufa-li un ull, que té una ascla!: significa que una cosa ja no té remei (val.).

Refranys
: a) «Qui té tronc, fa ascles» (Diccionari Labèrnia). b) «Una ascla no fa foc, ni dues tampoc» (Diccionari Labèrnia).

Nota:
Segons Manel Riera i Riera, La llengua catalana a Andorra, p. 130, ascla és "estella grossa", "tros de tió tallat de dalt a baix" i "clivella d'una paret".

asclat

Nota: Segons Manuel Anglada, Arrels d'Andorra, p. 324: asclat: estellat, obert pel llarg. General a Andorra i (AU). Apareix en diversa toponímia andorrana.
Foto: Presa al poble de Toloriu per Marià Cerqueda.

7 comentaris:

David Gálvez Casellas ha dit...

De qui és la foto?!? Falten crèdits.

Marià Cerqueda ha dit...

Ok, ja els hi afegiré...

Per cert al llibre de la formatgera d'Ossera, en el glossari de vocabulari, també hi inclou el terme asclar. A veure si demà, tinc una mica de temps i ho afegeixo.

Visca els aizkolaris (ascladors a casa nostra)

Onset ha dit...

Comentando un poquet, ya que no m'ha bagato mica de leyer-lo tot antes. Tos foto bel apunte.

'Arrullar' tamién existe en aragonés, estoi que con o mesmo sentito que fez servir busatros y si fa u no fa o mesmo que en castellano: 'arrojar'.

En aragonés emplegaríanos 'escañar-se' como forma más cheneral; mesmo en Uesca capital y prou a sovén se desconox a forma castellana correspondién.

'Ascla' ye identico en aragonés. Sin garra duda.

josep_baro ha dit...

Hola, he trobat aquest blog de casualitat... i la veritat, molt interessant!!

Tan sols comentar, que altres locucions que he sentit amb "asclar, ascla..." és quan es diu "aquest és un cap d'ascla!". Bé, jo l'he sentit a dir tota la vida i intento utilitzar-la. L'expressió seria com dir que "aquest és un ximplet, un carallot..."

Per cert, jo sóc fill de Pallerols de Rialb, poble del municipi de La Baronia de Rialb, a tocar amb Peramola i l'Alt Urgell.

Anònim ha dit...

Asclar,asclada, en mai del sen tradicional catalan vol dire en Lengadocian besierenc "barralla" ,
Servianes

asclar que sí! ha dit...

També es pot dir: "Ets més ruc que una ascla" per referir-se a algú que no allarga gaire...

O... "Fot un gel que ascla els rocs!" en el sentit que els esquerda..

Jo ho dic i sóc de l'Alt Urgell.

David Gálvez Casellas ha dit...

Gràcies, asclar que sí! Són lea aportacions dels lectors les que realment acaben de donar sentit al blog, no?